vullserescolta.com

vullserescolta.com és una inciativa de la WOSM Espanyola (World Organisation Scout Movement) o Scouts-es, per intentar fer una campanya escolta conjunta  a nivell de l’estat espany0l. Ja veureu que a través de la pàgina es pot localitzar quin és l’agrupament que tens més a prop de casa teva, ja sigui del moviment que sigui (però, en aquest cas, dins de la federació catalana d’escoltisme i guiatge)

La campanya ve seguida de dos spots emesos a través d’internet: “La mujer Salmón” i “El hombre Cabra”:

“Entuasiasme Sospitós”

Sota aquest títol, Carles Capdevila, periodista, va publicar al diari AVUI un article sobre els moviments d’educació en el lleure catalans i voluntaris. Va ser molt aclamat per les persones que participen d’algun d’aquests moviments (inclosos, en aquest cas, els esplais i altres associacions que, juntament amb l’escoltisme, parteixen de la gratuïtat per oferir el seu model d’educació en el lleure per a infants i joves).

Tot seguit, el seu article. A continuació el mateix autor es dirigeix als lectors a través del blog del seu programa de ràdio (salveu les criatures, de Catalaunya Ràdio).

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

FUNDACIÓ CATALANA ESPLAI

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.

*                 *                *

Mai a la vida m’havia passat una cosa més forta. He rebut en tres dies 105 missatges de correu de monitors, exmonitors o pares que valoraven l’article i compartien amb mi tota mena d’experiències, de manera que es confirma que a més de ser gent tan entusiasta, són molt agraïts i viuen amb intensitat i passió la seva activitat. N’hi ha de molt emotius, i n’hi ha de molt preocupants, perquè per desgràcia molts dels caus des d’on m’escriuen passen per dificultats perquè els pares sobreprotectors d’avui els posen pegues, els ajuntaments els deneguen subvencions, costa trobar caps, i topen amb la incomprensió de certa societat. Em quedo amb la part positiva, la certesa que costa trobar uns educadors més vocacionals i conscienciats, la fermesa amb què planten cara a l’adversitat, sense derrotismes i amb actitud positiva, sempre a punt, i l’orgull amb què algunes parelles m’expliquen que es van conèixer sent monitors i ara ja ho són els seus fills. Jo tinc dos fills que van a un esplai (i el tercer ho farà aviat) i em sento un privilegiat pel fet de poder-los donar aquesta oportunitat educadora, La resposta que ha tingut l’article (amb l’excepció d’algunes persones que no han entès el to irònic i s’han pensat que criticava el que defensava) m’ha fet adonar encara més de la necessitat de reconèixer els esforços d’un voluntariat que s’ha demostrat tan útil, però que continua sent massa invisible.

Sobre l’escoltisme i el guiatge. Història

(de la pàgina del moviment Minyons Escoltes i Guies de Catalunya)

1907: Naixement de l’escoltisme
L’escoltisme va nèixer a Anglaterra l’any 1907, fruit de la intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps, va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el protagonisme als nois, en totes les seves activitats. L’estiu de 1907 va tenir lloc el primer campament escolta a l’illa de Brownsea (Dorset, Anglaterra).

1912: Naixement del guiatge
La muller de Lord Baden Powell, Lady Olave, era una gran entusiasta de l’escoltisme i creia que podia fer molt de bé als nois… i a les noies. Fou l’any 1912 que donà una nova proposta: era el naixement del guiatge. Així va ser com es va fer càrrec de l’equivalent de l’escoltisme per a les noies.
A partir d’aquell moment, l’escoltisme i el guiatge prengueren ràpidament una gran volada i, en poc anys, es va estendre a molts països del món.

1927 i 1932: L’escoltisme i el guiatge a Catalunya
A Catalunya des de principis de segle ja es coneixen intents de formar grups escoltes, però no és fins als anys vint que es consolidà un escoltisme conforme a la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix Germanor de Noies Guies. Batista i Roca va optar per adaptar el mètode scout anglès – anomenant-lo escolta – perquè, a diferència d’altres opcions, aquest advocava pel compromís amb el país defugint la vinculació amb una proposta política concreta.

1933: La construcció d’un escoltisme català unificat
Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d’expansió i van anar acompanyats d’un procés d’aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. Després de la proclamació de la República i l’autogovern, el 1933, els efectius dels Exploradores de Catalunya es van escindir i crearen els Boy Scouts de Catalunya, que reclamaven un reconeixement scout internacional. Amb tot, aquestes dues entitats, un cop esclatada la Guerra Civil, el risc d’ingerències oficials va fer que optessin per unificar-se i es va constituir els Minyons de Muntanya – BOY SCOUTS de Catalunya, la Institució Catalana d’Escoltisme (ICE).

1936: L’esclat de la Guerra Civil
L’esclat de la Guerra Civil espanyola va malmetre el projecte de l’escoltisme català i aquest va començar a actuar prestant tot tipus de serveis d’assitència, com l’atenció d’evacuats i refugiats, o actuant com a auxiliars sanitaris, entre moltes altres tasques. Alguns dels guies, caps i dirigents més joves van ingressar a l’escola d’oficials i es van incorporar al front. Curiosament, l’esclat de la Guerra Civil (18 de juliol) va coincidir amb l’ascens a la Pica d’Estats d’un grup d’escoltes, encapçalats per Mossèn Antoni Battle. Durant el seu descens es va torçar un peu i va haver de ser transportat en baiard. Posteriorment, Mossèn Batlle va marxar a l’exili amb l’ajuda del conseller Gasol.

1940: Els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en la clandestinitat
Amb el triomf dels franquistes, la ICE va ser il·legalitzada i perseguida. Però un grup reduït va intentar reprendre l’activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment. L’any 1945, impulsades per Mn. Antoni Batlle naixien de manera clandestina, d’una banda, Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. Entre 1948 i 1953, els agrupaments havien passat de 12 a 36. Però l’opressió del règim franquista feia témer per la seguretat dels infants, dels caps i dels responsables, i la situació va arribar a ser tan crítica, que l’any 1954 el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se.

1954: Els Minyons Escoltes entren en la legalitat mitjançant la DDE
L’any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d’Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s’emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes. Al mateix temps, aquesta represa va activar el Moviment a altres comunitats nacionals de l’Estat; el model escolta català es va expandir a les Balears i al País Basc.

1959: Escissió de l’escoltisme català
Es crea a Monsterrat l’Associació Catalana d’Escoltisme, com a federació de les tres entitats resultants del trencament de la ICE: Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya i Delegació Diocesana d’Escoltisme (més endavant anomenada Minyons Escoltes). Aquesta estructura federativa preservava la unitat de l’escoltisme català i, al mateix temps, permetia l’actuació autònoma de tres diferents versions d’escoltisme.
Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se’ls reconegués el dret d’associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics, que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.

1977: Fusió dels Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D’aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies.

2007: Any del Centenari
Des d’aleshores, el Moviment ha continuat contribuint en l’educació de moltes generacions i actualment s’ha convertit en una entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 13.000 infants i joves, que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta al jovent i aprofundint constantment en el mètode de treball que és propi de l’escoltisme i el guiatge per fer-ne una eina útil a les necessitats dels nostres dies.

Altres recursos sobre escoltisme i guiatge:

• “L’escoltisme” a Wikipedia.org
• “Escoltisme i guiatge a la xarxa” a la web d’en Jordi
• “Història, activitats, consells… i molt més” a la pàgina jouscout.com

Diccionari Scout

Aquí us penjo un diccionari amb vocabulari scout (escolta) elaborat per Grupo Scout 284 Reina del Cielo. Madrid. La rellevància de la informació que conté no és gaire gran però si més no és molt curiós i potser ens ajuda a entendre millor l’experiència d’un escolta.

diccionari_scout1

(Clica-hi i veuràs el diccionari!)

Entrevita a Marc Suanes, comissari de la demarcació de Tarragona

Entrevista en motiu de l’Assamblea Ordinària de laDdemarcaió de Tarragona que es va celebrar al Catllar.

Cliqueu aquí per escoltar l’entrevista

100 anys d’escoltisme: una il·lusió ininterrompuda

(De la revista Escoltes Catalans) Cent anys són milions d’experiències personals acumulades i viscudes en un projecte comú pel qual han passat ja més de 500 milions de persones. És un contrasentit parlar de renovació de l’escoltisme, perquè en la seva essència és un moviment juvenil, i hi ha un dinamisme inherent.

Guifré Lloses i Fontich, Cap de Relacions Exteriors

S’ha celebrat arreu del món: l’escoltisme ha complert cent anys. Arribar a aquesta xifra significa la suma de molts esforços i de moltes persones, perquè cent anys són milions d’experiències personals acumulades i viscudes en un projecte comú pel qual han passat ja més de 500 milions de persones. Un projecte que és alhora un somni i una vivència. Un projecte, educar infants i joves; un somni, un món millor; i una vivència, el cau dissabte rere dissabte.Perdurar en el temps suposa aprendre del passat i saber adaptar- se als temps presents amb propostes de futur. I l’escoltisme n’ha vist de tots colors i a llocs molt diferents. Per això, es pot afirmar que és un pou d’experiències viscudes arreu del món, i que alhora que s’ha estès pels cinc continents des de principis del segle XX, ho ha fet adaptant-se a cada realitat nacional per a ser un instrument d’implicació social. Fins i tot es pot afirmar que és un contrasentit parlar de renovació de l’escoltisme, perquè en la seva essència és un moviment juvenil, i hi ha un dinamisme inherent: l’escoltisme evoluciona per força, té un relleu constant d’idees i d’obertura a noves influències, perquè al cap i a la fi es tracta de “deixar el món millor que no l’hem trobat”. Però també perdura en el temps perquè mai s’arriba a una satisfacció total: a l’escoltisme es constata que s’ha treballat molt però també que encara queda molt per fer, i que el somni no s’atura. Certament,és un somni de llarga volada i de molta intensitat. Un somni que requereix esforços i molta cura, però que alhora és molt bonic per dedicar-s’hi i implicar-s’hi, amb voluntat de transformació social. L’escoltisme català, que ja té 85 anys, està ple de gent jove que continua el projecte i se’l fa seu, educant noves generacions d’infants i joves perquè siguin ciutadans i ciutadanes amb uns valors d’implicació, responsabilitat i compromís amb la comunitat, i que siguin feliços. El somni encara no s’ha acomplert, i l’educació és l’eina clau per a transformar la societat. 21a JAMBOREE MUNDIAL ESCOLTA Del 27 de juliol al 7 d’agost es va celebrar a Chelmsford (a 50 quilòmetres de Londres), la 21a Jamboree Mundial Escolta, la trobada internacional d’escoltes de tot el món més nombrosa i espectacular. Aquesta Jamboree va reunir 40.000 participants –uns 28.000 joves i uns 12.000 caps– vinguts de més de 150 països. Una seixantena de joves d’Escoltes Catalans hi van anar dins de la delegació catalana, un grup de 121 persones que va participar a la gran trobada a través de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. ESCOLTES CATALANS ACULL LA CARAVANA PER LA PAU AL SEU PAS PER BARCELONA Al llarg de tot el 2007, les associacions escoltes d’arreu del món han fet els seus regals per la pau. La Caravana per la Pau ha estat el regal de les entitats escoltes que pertanyen a la COFRASL, la Cooperació Francòfona d’Associacions d’Escoltisme Laic, entre les quals hi ha Escoltes Catalans. Un contingent de joves francesos, al qual s’afegiria després el grup italià i el català, va sortir el 27 de juliol de Bécours (França) en una expedició motoritzada que els havia de portar fins a Dakar, la capital del Senegal. Alhora, joves d’associacions escoltes africanes es van trobar a Cotonou (Benín) per a iniciar la Caravana per la Pau del contingent del sud, que també els havia de portar a Dakar. Durant el seu recorregut, tots dos contingents van realitzar aturades a diferents indrets per on passaven per a fomentar a través d’activitats la cultura de la pau i conscienciar la població local sobre les desigualtats existents a nivell mundial. Finalment, es van trobar a Dakar el 26 d’agost per a participar al Fòrum per la Pau, juntament amb representants d’organismes especialitzats de Nacions Unides i del govern i la societat civil senegalesa. Abans d’arribar a Dakar, però, de l’1 al 3 d’agost, Escoltes Catalans va acollir a Barcelona el contingent europeu, i prop d’un centenar de joves francesos, italians i catalans van realitzar activitats sobre la recuperació de la memòria històrica i la cultura de la pau. Van participar al camp de treball de recuperació de les bateries antiaèries de la guerra civil que hi ha al Turó de la Rovira, i van organitzar una rua per la pau pel casc antic de la capital catalana, amb batucada inclosa i oberta a tothom, al final de la qual es va llegir un manifest sobre els valors de la pau i la necessitat d’acabar amb les desigualtats mundials. EL PARLAMENT COMMEMORA LA TASCA EDUCATIVA I SOCIAL DE L’ESCOLTISME CATALÀ Ernest Benach, president del Parlament i fundador de l’AE La Mulassa, va reclamar una llei que empari l’escoltisme. En motiu del centenari de l’escoltisme al món, el Parlament de Catalunya va realitzar el dimarts 16 d’octubre un acte de reconeixement a la tasca educativa i social de l’escoltisme català al Parlament. En l’acte, que va presentar l’humorista Oriol Grau, va intervenir com a convidada especial Barbara Calvi, comissària internacional de l’escoltisme laic italià i antiga vicepresidenta de la regió europea de l’Associació Mundial de Noies Escoltes, que va compartir amb l’auditori la seva recepta per a joves que cuinen el futur. El president del Parlament, Ernest Benach, va afirmar que se sent “especialment orgullós” de la seva trajectòria escolta i que “Catalunya no seria la que ara és sense l’escoltisme, perquè ha format ciutadans que s’han implicat en el seu entorn”. Per això, va reivindicar el paper de l’escoltisme en la formació de milers de catalans en els valors de ciutadania i humanisme, en l’obertura d’espais de llibertat i en l’establiment de vincles i complicitats “que han ajudat a fer el nostre país especialment actiu a l’hora d’impulsar projectes socials col·lectius o a l’hora d’aconseguir punts de trobada i diàleg en l’àmbit polític”, i va finalitzar reclamant la necessitat d’una llei que empari, reconegui i promogui els valors i la tasca social de l’escoltisme, anunciant que la majoria dels grups parlamentaris i la Secretaria de Joventut tenen el compromís perquè la llei pugui ser una realitat aquesta legislatura. MURALS PER LA PAU ARREU DE CATALUNYA El dissabte 1 de desembre, els agrupaments d’Escoltes Catalans van realitzar el seu regal per la pau conjuntament i de manera simultània a diferents poblacions, per tancar la commemoració del centenari de l’escoltisme. Sota el lema “Cau a cau, un pas per la Pau”, cada agrupament va pintar un gran mural al seu districte o municipi, i ho va ambientar d’una manera diferent: amb tallers de malabars, grans jocs, xocolatades, espais musicals… El resultat va ser una activitat que ha servit per a ressaltar el treball local dels agrupaments escoltes, el que realitzen cada cap de setmana, el que és l’essència i el més important de l’escoltisme. L’IEC ORGANITZA UN SIMPOSI PER A REPENSAR L’ESCOLTISME Una trentena d’acadèmics, experts i responsables escoltes van participar a les jornades, titulades Cent anys d’escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar els dies 15 i 16 de juny el simposi “Cent anys d’escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa” per a commemorar, juntament amb el centenari de l’acadèmia catalana, els cent anys de l’escoltisme al món. Les jornades, en les què van participar estudiosos, especialistes i membres del moviment escolta, van servir per analitzar i estu-diar l’evolució històrica de l’escoltisme i per plantejar els reptes actuals i el futur del moviment. Marina Gay, presidenta de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i d’Escoltes Catalans, i Eduard Vallory, president de la Fundació Escolta Josep Carol, van participar en aquestes jornades.

Escoltisme català: escola de llibertat (Reportatge de TV3)

Del programa “Temps d’aventura”, de Televisió de Catalunya.

Cada estiu, 20.000 nois i noies passen uns dies en uns campaments a l’aire lliure, lluny dels pares i de totes les tecnologies que tenen a l’abast. Són… els escoltes!

Per dijous que ve, us estem preparant un reportatge que té cent anys d’història, des que Robert Baden-Powell va fundar els Boy Scouts…A Catalunya fa 75 anys que ho va endegar Josep Batista Roca. Fulards, camises, banderes… un moviment educatiu ple de símbols…

clica per veure el video sencer! (

L’Escoltisme fa 100 anys

(De la pàgina web del moviment Escoltes Catalans)

L’Escoltisme s’inicià l’any 1907 amb un campament experimental a l’illa de Brownsea, al Regne Unit, amb 20 infants provinents de classes socials molt diverses. Cent anys després l’escoltisme és més d’un milió de vegades més gran, i està present a la gran majoria de països i territoris del món.

L’escoltisme està present activament a 170 països i aplega prop de 40 milions de persones. És el moviment juvenil amb més diversitat cultural, religiosa i ètnica de tot el món, i es basa en una vocació d’aprendre a conviure en la diversitat molt abans que aparegués el concepte globalització

El 22 de febrer de 2007, dia mundial del pensament escolta, dóna el tret de sortida a les celebracions arreu del món del centenari de l’escoltisme. El moviment d’educació en la ciutadania més gran del planeta.

El vídeo oficial del centenari (editat pel moviment internacional escolta, WOSM)

Entrevista a Ernest Benach

GENT D’AMESCOLTES

De la revista d’Escoltes Catalans. L’entrevista sencera: entrevista_benach

L’Ernest Benach i Pascual (Reus, 1959) és president del Parlament de Catalunya des de 2003, càrrec en el qual va ser reelegit el 2006. Exerceix la política des del 1980, moment en què es va iniciar als Nacionalistes d’Esquerra. Posteriorment, va ocupar l’escó de regidor a l’Ajuntament de Reus entre 1987 i 1999 per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i és diputat al Parlament des de 1992.

Marina Gay i Eduard Vallory

L’escoltisme educa en la responsabilitat individual i en la implicació social, i ho fa a través de la vida en la natura, de l’aventura i de la formació del caràcter. Però la nostra societat embolcalla cada cop més els nois i noies en cotó fluix eliminant l’aventura i el risc, i creant un entramat normatiu que ofega les eines educatives del moviment escolta.L’any 2002, l’avui president del Parlament va prendre la iniciativa parlamentària de reivindicar que l’escoltisme necessita d’un marc normatiu propi que li doni reconeixement i suport. D’això han conversat amb ell el president de la Fundació Escolta Josep Carol, Eduard Vallory, i la presidenta d’Escoltes Catalans, Marina Gay. Eduard Vallory (EV): Com a President del Parlament, i havent participat en tres assemblees de la Unió Parlamentària Escolta Mundial, ¿quina utilitat creus que té el vincle parlamentari amb els escoltes? Ernest Benach (EB): En les tres reunions que he assistit (Filipines 1997; Polònia 2000; Egipte 2003) he copsat la importància d’aquesta vinculació, que existeix en més de vuitanta països. A Àsia, per exemple, té una força increïble. La funció d’aquesta relació és fer de pont, no només sobre polítiques de joventut o educatives, sinó també en polítiques de medi ambient, de cooperació, etc. El que cal és que sigui una xarxa de parlamentaris sensibilitzats amb la tasca educativa i ciutadana de l’escoltisme, com els sis parlamentaris que vam visitar el Jamboree mundial aquest estiu. Ha d’haver-hi sentiment, perquè s’hi cregui, i això no és fàcil. Marina Gay (MG): Aquesta vinculació es deu percebre diferentment depenent de la realitat sociopolítica de cada país i de l’escoltisme que hi ha. EB: És cert. En aquests països l’escoltisme té una força molt elevada, és de les institucions més importants que hi ha, amb milions o centenars de milers de membres, fins i tot amb una vinculació directa amb l’escola. Des d’aquest punt de vista, té una dimensió totalment diferent. Lògicament, en tant que té molta més gent, també es nota en l’acció política. Allà el reconeixement governamental de l’escoltisme és molt superior al que hi ha aquí i a la resta d’Europa. Jo recordo molt les experiències positives que vam viure veient com funcionaven, amb un fort compromís social. Són països on hi ha misèria i l’escoltisme no es limita a fer els caus el dissabte. Són un referent en molts casos, i el nivell de compromís que tenen és espectacular. MG: Potser això contribueix a la vinculació dels joves amb el moviment. Fins a quin punt aquesta vocació de servei tan gran que hi ha en molts països no fa que hi hagi una participació molt més alta de joves? EB: Com a pare d’escoltes, i com a antic cap, tinc la impressió que a casa nostra l’escoltisme elimina en gran part el risc i l’aventura del nostre imaginari, com a conseqüència d’una societat massa còmoda. Però l’escoltisme és aventura, i ha de tenir un component de risc i un component de compromís. No pots anul·lar una sortida perquè està plovent o fa fred! És obvi que risc no significa posar en perill els xiquets, però d’aquí a acomodar-nos i fer les coses tan fàcils…! Això és culpa de tots, començant per la tendència superprotectora dels pares. Però hauríem de deixar més marge de maniobra. Un element fonamental per a l’educació vol dir aprendre què vol dir el risc, viure amb el risc, veure què significa això, l’aventura i tot plegat. Jo recordo haver anat quan era cap amb nanos de l’agrupament a apagar un incendi, o a ajudar en unes inundacions. Evidentment, amb tota la prudència! Però aquest factor era absolutament educatiu, i permetia la conscienciació. Avui això seria impensable. I d’acord que la missió de l’escoltisme no és apagar focs, però sí que ho és formar persones amb empenta, decidides, conscients. EV: Al món occidental hi ha un discurs sobre l’educació en el lleure que posa l’èmfasi en la seguretat, davant dels qui opten per desenvolupar el potencial educatiu de la vida a la natura. Sembla que l’aposta per la seguretat, per tenir els nens embolcallats en cotó fluix, és la que guanya. I aixó, els raids amb els adolescents són il·legals; les travesses són gairebé impossibles pels permisos d’acampada; els focs de camp estan prohibits… EB: Això és una mica el gran debat que s’ha de poder afrontar. Ens hem instal·lat en la comoditat de manera permanent, i es fa molt difícil educar en l’esforç, fer que les coses costin de guanyar. És per això que el mètode escolta és un mètode educatiu absolutament vàlid i, a més, necessari per a la societat d’avui, on l’individualisme prima per davant del col·lectiu, on la competitivitat sense cooperació és la norma i on no s’educa en el lideratge. Justament, cal replantejar tot això. Jo entenc que es legisli per a evitar riscos innecessaris i que hi hagi mesures de protecció dels infants. Però no pot ser que la norma tracti igual l’acció educativa responsable que la inconsciència. Es prohibeixen els focs de camp escoltes, però l’origen del foc al bosc és en incívics i domingueros, mai ho ha estat en els focs de camp dels caus. Això és només un exemple d’aquesta generalització que acaba matant tot el que és gras. MG: Aquesta generalització que ens perjudica en l’acampada i en tantes altres coses és el que vol solventar la llei de reconeixement i suport a l’associacionisme educatiu, que vas començar a impulsar fa cinc anys i que sembla que acabarà aprovant-se. Com veus l’evolució del seu debat? EB: Crec que serà una realitat, tot i que potser no serà del tot la llei que voldríem per a l’escoltisme. Això és perquè al debat sobre la legislació sobreproteccionista s’hi ha sumat el debat sobre els serveis amb educadors remunerats. Són debats relacionats: el risc amenaça el professional i, per tant, tendeix a reclamar més pes en la seguretat. Trobar l’encaix de tot això no és gens fàcil, però aquesta llei hauria d’ajudar a solventar els dos problemes. Entenc perfectament que als professionals dels serveis se’ls ha de facilitar la tasca i han de tenir condicions de treball adequades. I també que els pares que vulguin educació en el lleure embolcallada en cotó fluix la puguin tenir, només faltaria. Però això no ha d’anar en detriment dels qui vulguin per als seus fills un mètode educatiu com l’escoltisme, basat en la gratuïtat, i que aposta perquè els xiquets s’espavilin, a través de l’aventura i la formació del caràcter, des d’uns paràmetres que han funcionat els darrers cent anys i que avui són presents en milions de persones a tot el món. Això no és contradictori, sinó complementari. EV: Estem en una etapa en què es parla molt sobre la desafecció cap a la política. Creus que és circumstancial? EB: Jo faig política bàsicament per l’escoltisme. Entre altres coses, però sobretot gràcies a l’escoltisme; com molta altra gent. Justament perquè vaig assumir uns valors que em van impulsar a comprometre’m. Vivim en una societat còmoda per definició, però el món és molt més complicat que tot això. Fins i tot dins de la nostra pròpia societat hi ha gent que amb mancances. Ser capaços d’entendre que hi ha una altra realitat que cal transformar és molt important. Això és fer política, també, i no cal que sigui des d’un partit. Cal fer política en el sentit més noble de la paraula, és a dir, comprometre’t amb la teva societat i contribuir a fer-la avançar. Crec que la llei de reconeixement i suport de l’associacionisme educatiu serà una realitat. L’escoltisme és aventura, i ha de tenir un component de risc i un component de compromís. Jo faig política, entre altres coses, però sobretot, gràcies a l’escoltisme; com molta altra gent. Els qui vulguin un mètode educatiu que aposta per l’aventura i la formació del caràcter, hi han de tenir dret.

Inventari de llibres sobre escoltisme (Universitat de Girona)

Un fons sobre Escoltisme a l’Arxiu de la Universitat de Girona. Inclou un total de 43 llibres sobre escoltisme, tant de Catalunya, Espanya i el món.

EL FITXER: inventario-sobre-escoltisme-univ-girona